Loading...

Quina finalitat té la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges

La inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) consisteix en una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic competent —aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació, entre d’altres— que té per objecte determinar el seu estat en el moment de la inspecció i orientar els propietaris en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment. I tot plegat amb la finalitat de tenir establert un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges i, d’aquesta manera, verificar l’estat de conservació i manteniment dels immobles al llarg de la seva vida útil. És important remarcar que, pel fet de tractar-se d’una inspecció visual, la ITE en cap cas té per objecte detectar vicis ocults.

Els edificis a inspeccionar són els unifamiliars o plurifamiliars on existeixi l’ús d’habitatge, sens perjudici que puguin contenir també altres usos diferents del residencial. En els edificis unifamiliars no és d’aplicació quan la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada 1,5 metres o més de la via publica, de zones d’us públic i de les finques adjacents. Com a norma general, els edificis s’han de sotmetre a la primera inspecció abans dels 45 anys d’antiguitat, tot i això la normativa que regula la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges estableix una programació gradual inicial, en funció de l’any en què va ser construït l’immoble i segons si aquest és unifamiliar o plurifamiliar.

En el cas dels edificis plurifamiliars:

  • Anterior a 1930: Fins al 31/12/2012.
  • Entre 1931 i 1950: Fins al 31/12/2013.
  • Entre 1951 i 1960: Fins al 31/12/2015.
  • Entre 1961 i 1971: Fins al 31/12/2016.
  • A partir de 1972: L’any que compleixi els 45 anys d’antiguitat.

En el cas dels edificis unifamiliars:

  • Anteriors a 1900: Fins al 31 de desembre de 2016.
  • Entre 1901 i 1930: Fins al 31 de desembre de 2017.
  • Entre 1931 i 1950: Fins al 31 de desembre de 2018.
  • Entre 1951 i 1960: Fins al 31 de desembre de 2019.
  • Entre 1961 i 1975: Fins al 31 de desembre de 2020.
  • A partir de 1975: L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat.

L’antiguitat de l’edifici es determina d’acord amb l’any de construcció que consta al cadastre. En el cas que no hi consti, es pot acreditar l’antiguitat per altres mitjans admesos en dret: certificat de final d’obra o certificat de primera ocupació són els documents més habituals que es poden aconseguir dels arxius municipals per certificar la data de construcció.

L’obligació legal de sotmetre els edificis d’habitatges a la inspecció tècnica correspon als propietaris; en el cas d’edificis en règim de propietat horitzontal, a la comunitat de propietaris. Les persones propietàries i els ocupants han de facilitar l’accés als habitatges i altres entitats en el moment de la inspecció, amb la finalitat de possibilitar la inspecció de l’edifici. El cost econòmic derivat de la inspecció tècnica és a càrrec dels propietaris de l’edifici. En cas que aquests no puguin assumir-lo, les administracions públiques poden subvencionar el cost de la ITE si demanen ajuts per finançar les obres de rehabilitació corresponents i els són atorgats. La manca de recursos no eximeix la propietat de l’obligació de dur a terme la ITE.

Com a resultat de la inspecció, el tècnic competent redacta l’informe d’inspecció tècnica dels edificis, que és el document normalitzat aprovat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que descriu les característiques generals de l’edifici, en el qual el tècnic ha de fer constar el seu estat de conservació i descriure i qualificar les possibles deficiències aparents, constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns de l’edifici, tot i que s’hagi d’accedir per zones d’ús privatiu. L’informe es presenta a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a partir de llavors es disposa d’un termini màxim de 4 mesos per sol·licitar a l’agència el certificat d’aptitud de l’edifici, que en funció de les circumstàncies podrà ser:

  • Sense deficiències: Apte sense deficiències, amb una vigència de 10 anys.
  • Amb deficiències lleus: Apte amb deficiències lleus, amb una vigència de 10 anys.
  • Amb deficiències importants: Apte provisional amb informes de verificació cada 2 anys, amb una vigència de 6 anys.
  • Amb deficiències greus i/o molt greus i amb mesures cautelars degudament executades: Apte cautelarment amb informes de verificació com a mínim un cop l’any, amb una vigència de 3 anys.
  • Amb deficiències greus i/o molt greus i sense mesures cautelars degudament executades: Resolució denegatòria de l’aptitud.

La propietat de l’edifici té l’obligació d’executar de manera immediata i urgent l’adopció de les possibles mesures cautelars requerides en l’informe en el supòsit que aquestes no s’hagin executat anteriorment; aprovar un programa de rehabilitació quan s’hagin detectat deficiències que requereixin la supervisió per part de professionals tècnics competents i constituir un fons de reserva específic per respondre a les despeses que es derivin de les obres previstes en el programa i executar les obres de rehabilitació necessàries; i lliurar, a requeriment de les administracions, la documentació acreditativa de l’elaboració, la presentació de l’informe i l’aprovació del programa de rehabilitació i el seu compliment.

Sobre l’autor

Jordi Royo Vila, enginyer d’edificació i facility manager. Especialitzat en habitabilitat, eficiència energètica, inspecció tècnica, llicència d’activitats, construcció sostenible i facility management. Tècnic de capçalera per a particulars, comunitats de propietaris, administradors de finques, agents de la propietat immobiliària i empreses.

  Jordi Royo Vila   |      2018-06-25T10:06:53+00:00 07/05/2018|
Compartir l'article: